La Noguera Ribagorçana travessa la serra del Montsec per un congost de parets verticals impressionants que arriben a superar els 500 metres d'alçada i que, en el seu punt més estret, l'amplada arriba tot just a una vintena de metres.
En aquest tram el riu separa la comarca de la Baixa Ribagorça, a la Franja de Ponent, de les del Pallars Jussà i la Noguera a llevant.
L'any 1960 es va construir la presa de Canelles, el seu embassament és el més gran de la conca del Segre. El nivell de les aigües va cobrir l'antic camí que menava del Pallars Jussà a la Noguera, aleshores se'n va construir un de nou, molt més elevat, excavat a la roca.
Fa uns anys, en concret al novembre del 2007, vaig seguir l'itinerari del congost amb sortida i arribada al coll de la Pertusa, al terme de Corçà. Aquells foren anys de gran sequera i em causà una forta impressió veure el gran llit de l'embassament només amb un fil d'aigua, tanmateix, la manca d'aigua permetia copsar la verticalitat de les parets en tota la seva dimensió.
Ara hi he volgut tornar amb l'embassament curull d'aigua i fer el recorregut en barca; el punt de vista i el paisatge són molt diferents. M'hi acompanyeu?
Tant les barques turístiques com els caiacs surten de la Base Nàutica de Corçà.
Des de l'aigua tenim una primera visió de l'ermita de la Pertusa, construïda a l'aresta de roques que, a partir del coll del mateix nom, s'apropen al curs del riu.
Gaudim de la bellesa d'un paisatge en el que les roques i la vegetació es troben amb l'aigua.
Fa uns cinc anys, per tal de crear noves rutes de senderisme, des del govern d'Aragó es va impulsar la construcció d'una obra faraònica que ha aixecat moltes crítiques pel què suposa de invasió agressiva al patrimoni natural i paisatgístic. S'han instal·lat dos grans trams de plataformes amb escales i un pont, tot plegat s'ha definit com "el més antinatural dels camins naturals".
Aquestes plataformes permeten unir els senders aragonesos que arriben al refugi de Montfalcó amb el tram de GR1 que va d'Àger al Pont de Montanyana passant pel Congost de Montrebei.
A mesura que ens apropem al congost les parets de roca calcària van guanyant en alçada i el pas esdevé més estret.
La verticalitat de les parets tot formant un seguit de sostres donen idea de l'atractiu que suposen per als escaladors d'elit.
A mà dreta observem el camí del congost excavat a la roca.
Durant el recorregut coincidim amb altres companys de viatge
En el punt més estret, la pedra, l'aigua, la vegetació, la llum i els reflexos ens regalen imatges d'una gran plasticitat.
Arribem fins a l'embarcador de la Massana, a l'entrada nord del congost, aquí donem la volta per fer el camí de tornada.
Per veure l'embassament des d'una perspectiva diferent ens enfilem fins al coll de la Pertusa per arribar-nos al castell i a l'ermita de la Mare de Déu de la Pertusa.
Seguint el corriol que surt del coll trobem primer les restes del castell. Una petita fortalesa i punt de guaita de principis del segle XI.
Una mica més endavant hi ha l'ermita romànica construïda entre els segles XI i XII.
Es troba a l'extrem de l'espadat. Les vistes de 180º sobre l'embassament de Canelles són espectaculars.
Fantàstica excursió!!!! Amb un bon reportatge fotogràfic. No us quedeu amb les ganes i cap al Congost!!!!
ResponEliminaAl Congost ja hi vàrem ser fa una colla d'anys... quan no semblava la Rambla.
EliminaSalut!
Boa tarde, maravilhosa fotorreportagem com fotos de qualidade a mostrar na perfeição a beleza criada pela natureza, é impressionante a altura das rochas verticais abraçar o rio, em comparação, somos muito pequenos.
ResponEliminaBom, fim de semana,
AG
És una Reserva Natural impressionant amb la força de la natura com a gran protagonista.
EliminaUna abraçada, António.
·.
ResponEliminaPrecioso reportaje de esa bella región pirenaica, a caballo de Huesca y Lérida.
Me ha encantado verlo desde el 'suelo', a ras de agua. Otra vista ya la tenía.
Hice el recorrido Montrebei-Montfalcó, ida y vuelta, un 29 de julio del 2014. Lo dices bien, el más antinatural camino natural... pero una experiencia, esas estrechas escaleras.
Y ya en ello, el mes pasado hice el Caminito del Rey (Málaga), algo similar, por si quieres informarte.
Un abrazo Manel
.·
LMA · & · CR
.
Hace años, cuando no estaba rehabilitado y seguirlo era una auténtica aventura, habia visto imágenes y leido comentarios del Caminito del Rey. Ahora, gracias a tu comentario, he refrescado la memoria con imágenes actuales. Son realmente espectaculares.
EliminaGracias, Alfonso. Un abrazo.
Maravillosas fotos
ResponEliminaMe gustaria andar revoloteando por ahí
Hago kayak durante el verano
Un saludo enorme para Ud chef
para usted y su arte
Te espero para navegar.
EliminaUn abrazo.
No me tientes el agua me gusta
ResponEliminaandar en kayak hace algunos años era mi pasión.
Uno deja pasar el tiempo
el tiempo de las nubes
de los peces de colores
y de la brisa que casi siento hoy
Gracias por tu invitacion
Gràcies a la teva referència, avui he tingut la oportunitat de gaudir d'aquest espectacle de la naturalesa. Realment impressionant.
ResponEliminaHe fet el camí d'anada amb barca motoritzada i la tornada a peu. M'he desviat del trajecte convencional per a contemplar les vistes des del pont i un dels tramps d'escales, recuperant tot seguit el trajecte cap a l'ermita de la Mare de Deu de la Pertusa, que per cert, ara està en obres de reconstrucció.
Gràcies Manel per oferir-nos aquests esclats de bellesa a la natura.
A finals de juny al coll de la Pertusa hi havia dipositat molt de material de construcció, ja em vaig imaginar que hi farien obres aviat.
EliminaMe n'alegro de que t'hagi agradat.
Una abraçada.