dissabte, 28 d’abril del 2018

Si em voleu acompanyar a Bordils...

El terme de Bordils, a la riba dreta del Ter, és en una gran planura on abunden les plantacions d'arbres de ribera i les explotacions agrícoles, d'horta, de fruiters i de planters d'arbres per a jardineria.

Els arbres tenen dons una importància cabdal tant en el paisatge com en l'economia de Bordils, i  n'hi ha una bona colla que han sigut declarats arbres monumentals. 

Els veurem seguint una ruta circular per tot el terme que, a més, ens permetrà visitar el poble i algunes de les seves masies més destacades.

Anant a buscar el primer d'aquests arbres passem per davant de can Torre i de can Bosch.



Davant de l'ajuntament hi ha plantat un bordilenc (Populus nigra) un híbrid entre el pollancre autòcton i l'italià. El cultiu d'aquesta espècie adquirí tanta importància que se li va donar el nom del poble. 

L'evolució del mercat de la fusta feu que perdés interès econòmic fins a desaparèixer del terme municipal. Aquest exemplar va ser plantat posteriorment per perpetuar-ne la memòria.



De seguida arribem a l'edifici de l'escola


i al safareig públic, construït a principis del segle XX




està situat al costat de la sèquia Vinyals.

A mitjans del segle XVIII s'atorgà a Mateu Vinyals de Flassà la concessió de l'aprofitament de les aigües del Ter. La construcció de la sèquia va comportar el desenvolupament de l'agricultura en unes terres poc o gens aprofitades.



Seguim paral·lelament a la sèquia. A mà esquerra gaudim de la vista de les primeres plantacions de pomeres.


En arribar a la resclosa de mas Riera observem un conjunt de sis pollancres (Populus xeuroamericana) monumentals al costat del mas.




Rodegem la masia fins arribar a la riera de Sant Martí Vell. Al costat de can Prat hi ha un lledoner (Celtis australis) de grans dimensions. El seu tronc presenta un gran nombre de ramificacions.



Una mica més endavant hi ha un conjunt de plàtans (Platanus hispanica) amb les soques dividides.




Ens desviem a l'esquerra per arribar-nos a can Peix. A l'entrada hi ha un parell de lledoners de dimensions considerables.




Tornem a buscar el camí que seguíem fins arribar al gran freixe del Pla de Mollet (Fraixinus angustifolia).


A la vora del camí trobem plantacions de pollancres.


Gaudim de la bellesa i serenor del paisatge del Pla de Mollet fins arribar a la Palanca de Bordils, on es pot creuar la riera per una passera o per un pont.





Travessem el petit nucli de Rissec i seguim un llarg tram direcció a ponent que ens porta a l'altre extrem del municipi.

Passem pel costat de can Baldiret,



de can Cua


i de can Coll.


En aquesta part del recorregut el camí separa la zona agrícola amb predomini de plantacions de fruiters



del Ban, tal com a Bordils anomenen a les grans extensions de pollancres.



Gairebé al límit del terme municipal arribem a la gran alzina (Quercux ilex) de la Cànova, situada molt a la vora de la masia de la que pren el nom.



Girem cap al sud en direcció al molí. El primer mas a mà dreta és can Cuní Gros, aquí hi troben alguns grans freixes, un d'ells monumental. Del seu tronc creixen un gran nombre de brots tendres.



Continuant el camí passem entre el mas Carreres (abans cal Paraire) i can Ciril.



Arribem al molí de Bordils que, aprofitant l'aigua de la sèquia Vinyals, donava servei de mòlta de gra als agricultors de la zona.


Girem a l'esquerra i a peu de camí trobem un altre dels arbres monumentals, l'alzina del molí.


Una mica més endavant arribem al paratge conegut com dels arbres blancs, un conjunt de gran àlbers (Populus alba).



El darrer dels grans arbres que trobem és el roure (Quercus pubescens) del Pla de les Arenes.


Entrem al cor del nucli urbà.





L'edifici més singular de Bordils és l'església de Sant Esteve, d'estil gòtic tardà amb detalls renaixentistes. Fou construïda durant el segle XVI.

La façana principal ornamentada està flanquejada per dues torres comunidor apuntades, des de les quals el sacerdot dirigia les pregaries per foragitar tempestes que poguessin malmetre les collites.




El campanar de base quadrada està coronat per una torre octogonal amb gàrgoles i balustres.



L'interior consta de la nau central i tres capelles laterals a cada costat.


És destacable la porta d'accés a la sagristia, d'estil renaixentista.


Les obertures estan decorades amb vitralls com el de la rosassa de la façana.


Detalls del gran vitrall de l'absis, -fotografies obtingudes per J. B. durant els treballs de restauració de l'any 2016-.



En una visita pels racons menys coneguts de l'església podem observar la maquinària del rellotge,


voltar la part superior del temple per la galeria coberta


i pujar dalt de la torre del campanar, una magnífica talaia amb les millors vistes.




Abans de marxar ens aturem al cementiri. Conjunt que forma part del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Està modulat en unitats de quatre nínxols acabats a la part superior amb un petit frontó i una creu de pedra.




12 comentaris:

  1. Cuanta variedad de fotos. Buen fin de semana.

    ResponElimina
  2. Jo recordo haver-hi estat i la sensació que tinc es que no és dels pobles més interessants de Girona. Però segur que amb una visita guiada, ben informada i amb gent que coneix la història del lloc, la cosa es diametralment diferent. Les imatges, com sempre, són una delicia que conviden a fer una visita més a consciència i poder gaudir de Bordils.
    Una forta abraçada Manel i que tinguis una bona setmana

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'agrada la natura, m'agrada la gran planura que, a la vora del Ter, ocupa bona part dels termes de Celrà i de Bordils, m'agraden les plantacions ordenades d'arbres que trobo molt fotogèniques.
      La ruta proposada per la gent de Bordils de seguir els arbres monumentals em va semblar engrescadora.
      Gràcies i una abraçada.

      Elimina
  3. M'agrada molt,unas fotos molt macas,es maco aquet poble i el voltants,una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí, M.Àngels, bé mereix una visita.

      Una abraçada.

      Elimina
  4. El sitio es precioso, gracias por enseñarlo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gracias a ti, Ana, por acompañarme en la visita.
      Un abrazo.

      Elimina

  5. ·.
    Vamos bien servidos de excelentes fotografías, con limpieza y nitidez, pero lo mejor es que nos das a conocer una zona que, al menos yo, desconozco absolutamente. Una interesante ruta donde los árboles reinan. Los que me han sorprendido más son los almeces, que por aquí, Cantabria, Apenas se ven.
    Gracias por tan buen paseo
    Un abrazo Manel

    La Mirada Ausente · & · Cristal Rasgado
    ·

    ResponElimina
    Respostes
    1. Es un árbol relativamente frecuente junto a las masias ya que tradicionalmente se utilizaba su madera para la fabricación de herramientas agrícolas como horcas, mangos o yugos.
      Gracias, Alfonso, por la compañia.

      Un abrazo.

      Elimina
  6. Porto un temps allunyat del món bloggaire i res no ha canviat, un magnífic treball amb tot luxe de detalls, com sempre.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M'alegra molt tornar-te a trobar, Joan.
      Una abraçada.

      Elimina