dilluns, 21 de març del 2016

Si em voleu acompanyar a Monells...

Visitarem una de les localitats més boniques de l'Empordà, passejarem per carrers d'origen medieval, veurem múltiples arcades, les restes del castell i la imponent plaça porticada. Per acabar creuarem el Rissec per veure les cases de la Riera.

Des del 1973 Monells forma part del municipi amb el nom més llarg de Catalunya: Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l'Heura.


Geogràficament està al peu del massís de les Gavarres on el paisatge és ondulat, envoltat de boscos, camps de conreu i oliveres.


La primera referència escrita que s'ha trobat de Monells data de l'any 890, quan el rei franc Odó concedí al seu fidel Wicfrid la villa Mulinensis. L'any 922 el rei Carles III de França confirma la possessió de Mulnels al bisbat de Girona.

La importància de la població es degué a la seva situació fronterera amb els dominis del comtat d'Empúries.

Si venim de la carretera de Girona a La Bisbal a partir de Corçà, a mà esquerra ens queda el veïnat del Castell i a mà dreta el de la Riera.


Comencem la visita pel nucli medieval. El primer edifici que ens crida l'atenció és Can Fàbrega, antic hospital fundat l'any 1364, actualment dedicat a l'hosteleria. Destaca la garita de pedra situada a l'angle nord-est.




Entrem al nucli medieval on trobem tot un seguit d'arcades i una bona quantitat de detalls per descobrir.




Anem pel carrer dels Arcs.







A mig carrer arribem a la plaça de l'Oli, petita plaça rectangular entre arcades i racons. Aquí s'hi va celebrar el mercat fins a principis del segle XV quan es va traslladar a la molt més gran plaça de Jaume I.









Continuem pel carrer dels Arcs fins a la plaça.




Els edificis que envolten la plaça presenten elements dels segles XV al XVIII.













L'any 1103 s'autoritzà la celebració del mercat a Monells i durant segles fou el més important de la comarca. L'any 1234 el rei Jaume I va disposar que la "mitgera de Monells" fos considerada, juntament amb la de Girona, el patró de mesura de gra per a tot els territoris del bisbat. A la plaça hi ha una reproducció d'aquesta mesura que duu gravada la data del 1818.

La importància del mercat perdurà fins a finals del segle XVII quan es va anar extingint en benefici del de La Bisbal.



De l'antic castell en queda ben poca cosa, la base d'una torre i uns murs emmerletats i altres elements defensius.



Abans d'arribar a la plaça del Castell trobem una escultura de Marcel Martí en homenatge a August Puig, pintor i veí de Monells.




Baixem pel carrer de Vilanova amb edificis a partir del segle XVII, que és quan es va reordenar el nucli medieval.





Al costat de la riera queden vestigis de la muralla i d'alguna torre defensiva, ara integrades a les façanes posteriors de les cases.


Creuem el Rissec per anar a veure les cases del barri de la Riera, les més antigues de les quals daten del segle XVI.












Als afores s'alça l'església parroquial dedicada a Sant Genís que fou citada l'any 1019. L'edifici actual és d'estil gòtic amb un frontis del barroc tardà. A la façana hi trobem una imatge del patró, una rosassa i un ull de bou ovalat. La torre del campanar no fou acabada fins a principis del segle passat.




10 comentaris:

  1. Un reportatge fantàstic.
    Aquests pobles empordanesos com Monells, Cruïlles, Vulpellac, Peratallada, Palau-Sator, Ullastret... els conec força be ja que he estat un munt de vegades. Ara però, fa temps que no hi vaig. Quan ho faci, m'emportaré impresa la teva visita a Monells per a seguir-la amb deteniment.
    Una abraçada Manel i moltes gràcies per les dades

    ResponElimina
    Respostes
    1. Afortunadament tenim un bon nombre de pobles molt interessants de vistar.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Un reportatge fantàstic.
    Hi ha un munt de fotografies de les que m'agrada fer.
    Molt bonic.M'ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Aquest poble és una mina per a la fotografia.
      Gràcies, Angel, per la companyia.

      Elimina
  3. Magnífic reportatge, com sempre.
    Grans detalls!
    Jordi

    ResponElimina
  4. J'aime ces vieilles pierres? Ce village me fait penser aux bastides du Périgord avec leurs arcades et leurs ruelles couvertes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sûrement, ils ont une origine médiévale similaire.

      Elimina
  5. Quelle belle balade tu nous offres là encore, Manel! Ce village médiéval est superbe avec ses ruelles et sa place voûtées, bordées de belles demeures de pierre!
    Merci pour le partage.
    Bonne journée!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci à toi, mon chère amie, pour m'accompagner en la balade.

      Elimina