dilluns, 9 de novembre del 2015

Si em voleu acompanyar a Roda d'Isàvena...

Visitarem el què podria ser el poble més petit del món amb una catedral. Durant una colla d'anys Roda va ser la capital política i religiosa del comtat de la Ribagorça, ara amb prou feines hi viuen una seixantena de persones.

El poble de Roda està situat al cim d'un turó des del que es dominen tant la vall de l'Isàvena, principal via de comunicació, com les altres terres que l'encerclen. El nucli s'anà construint a redós de l'església i de les muralles que la protegien.






Sobre les restes d'un temple preromànic consagrat l'any 819, el comte Ramon I de Pallars i Ribagorça hi feu construir una catedral que, l'any 956, fou consagrada i segregada de la diòcesi de l'Urgell.

L'any 1149 Ramon Berenguer IV, comte de Barcelona i príncep d'Aragó, traslladà la seu episcopal a Lleida, una vegada que la ciutat fou reconquerida als musulmans. Tanmateix la seu va mantenir el rang de catedral fins a després de la desamortització quan, l'any 1851, passà a ser parròquia arxiprestal.

El 1006 l'edifici catedralici fou destruït per tropes musulmanes. Onze anys més tard comencen les obres de reconstrucció d'una nova catedral d'estil romànic, primer a càrrec de mestres llombards i més tard per navarresos, influenciats aquests per l'art mossàrab i andalusí.


Durant el segle XVIII es construïren, en estil neoclàssic i elements decoratius renaixentistes, el pòrtic meridional i la torre actual, situada sobre les restes de l'anterior d'estil romànic.





Una gran portalada romànica s'obra a la façana de migdia. Està formada per un arc de mig punt amb sis arquivoltes que descansen sobre sis columnes a cada costat, alternant-se tres de primes amb tres de més gruixudes. Estan coronades per capitells esculpits amb temàtica historiada.





Les portes estan tallades i decorades amb elements mudèjars i reforçades amb ferramenta medieval.



L'edifici és de notables proporcions, de planta basilical amb tres naus acabades amb sengles absis semicirculars.


La cobertura de la nau central del temple és de volta de canó apuntat sustentada per arcs torals.


L'inici de la nau central fou allargada cap a ponent per ubicar-hi el cor de planta rectangular.


Una de les parts més destacades de la catedral són los criptes situades sota les capçaleres de les tres naus. El terra de la cripta està lleugerament  per sota de la resta del temple i sobre el seu sostre es troben el presbiteri i l'altar major elevats sobre la nau central. Aquesta original disposició divideix l'espai en dos nivells, la capçalera i la resta del temple.


La cripta central està formada per tres naus de tres trams cadascuna. Al centre es troba el sarcòfag de sant Ramon, del segle XII, que constitueix una de les poques peces d'escultura funerària d'estil romànic que es conserven a l'Aragó.



L'absis de l'esquerra està cobert amb volta de mig canó que arrenca gairebé del nivell del terra. Està decorat amb pintures murals originals en les que destaca la figura del pantocràtor, el conjunt és una petita joia del romànic.




El claustre és de planta rectangular i té un aljub que recollia l'aigua de pluja, l'únic que hi havia al poble. 


Les quatre galeries del claustre estan cobertes amb un embigat.


Cada porxo té un seguit d'arcs de mig punt suportat per una filera de columnes.


És interessant observar el gran nombre de inscripcions funeràries que hi ha tant als murs com a l'intradós de molts dels arcs, estan dedicades als religiosos de la comunitat i a benefactors del temple.




El claustre està cobert per una teulada de pedra.



Al voltant de les galeries del claustre s'ubicaven les estances de la canònica catedralícia. Algunes d'elles, com el refetor, han estat habilitades com a restaurant.





Fora de l'edifici, al costat de la cara nord, hi trobem les restes de les instal·lacions de l'antic molí d'oli de Roda.



Molt a la vora hi ha la que fou la casa del prior, del segle XVI. Destaquem les finestres, el matacà de la torre i la porta dovellada adornada amb escut.




No podem deixar Roda sense fer un recorregut pels seus carrers amb edificis, racons i detalls carregats d'història i també d'encant.













8 comentaris:

  1. Je ne peux pas détailler tout ce que j'ai aimé dans cette série car elle est longue mais en gros je me souviens des lumières de la crypte, de cette belle salle boisée, des belles pierres de construction et de bas-reliefs. C'est beau mais c'est trop long

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je te remercie, Marie, pour la visite et le commentaire.

      Elimina
  2. Una meravella de poble.
    Hi vam ser fa un parell d'anys amb uns amics i ens va encantar. Recordo que vam dinar en el restaurant del que parles, al costat del claustre.
    Les imatges que has captat son una meravella i tots i cadascun dels detalls que ens mostres ens transporten a molts anys enrere.
    Una forta abraçada i gràcies per compartir amb tots nosaltres

    ResponElimina
    Respostes
    1. Si a tu que ho coneixes t'ha agradat, Josep, em dono per ben satisfet.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Tu as l'art d'éclairer les vieilles pierres. Cette série est une nouvelle réussite. Bravo Manel

    ResponElimina
  4. Quina meravella aquest indret!
    Ja fa temps que el tenim apuntat per fer-hi una visita i amb aquest magnífic reportatge ens ho has fet present
    Una abraçada

    ResponElimina