dilluns, 1 de juny de 2015

Si em voleu acompanyar a Santa Coloma de Farners...

Seguirem el curs de la riera de Santa Coloma pel parc de Sant Salvador, trobarem algunes fonts, ens enfilarem cap al paratge de Farners, veurem l'ermita i pujarem al castell, descobrirem racons i detalls interessants de la capital de la Selva, dolços indrets que li han donat fama, us animeu?

Comencem per la casa Xifra, una masia de principis del segle XX d'estils neogòtic i neorenaixentista, avui és la seu de l'escola Forestal.








Anem a trobar la riera de Santa Coloma.


Des de mitjans del segle XIX que es té coneixement de les propietats terapèutiques de les aigües termals de Santa Coloma. A finals d'aquell segle s'hi establí una primera edificació amb només una banyera, posteriorment i en diverses etapes s'anà bastint l'edifici actual caracteritzat per la gran porxada amb pilastres i columnes d'estil jònic.




Seguim la riba dreta de la riera per l'ample camí arbrat que ens porta al parc de Sant Salvador.


La primera de les fonts que trobem és la de Sant Salvador. Són molts els colomencs que van a emplenar-hi garrafes d'aigua.



Arribem al grup escultòric dedicat a Sant Salvador d'Horta, franciscà nascut a Santa Coloma l'any 1520. És obra de Glòria Morera.


Continuem fins a la resclosa,


situada pocs metres abans del punt on s'ajunten les rieres dels Frares


amb la de Santa Coloma.


Seguint el curs de la riera arribem a la font Picant. Les aigües que hi brollen tenen un contingut important de fluorur.


Continuem la ruta seguint els senyals que ens han de conduir a l'ermita i al castell de Farners.


Arribem a un punt en què el camí comença a enfilar-se, a partir d'ara deixem enrere les plantacions de plàtans i altres arbres de ribera per trobar una vegetació més pròpia tant de la serra de les Gavarres com de les Guilleries.

Acàcies en flor

Sureres


Cirerers d'arboç

Liquens que trobem al costat obac dels troncs

Castanyers

Avellaners

Tota l'estona anem seguint les marques blanques que ens van confirmant que anem pel bon camí.


Arribem a l'ermita de Farners. La part de l'absis semicircular correspon a l'any 1200.


Durant el segle XVIII s'hi feren diverses ampliacions quedant tal com la podem veure avui en dia, amb el creuer, la nau d'entrada i el porxo. S'hi venera la Mare de Déu de Farners.




Des d'aquí albirem el castell de Farners situat dalt d'un turó.



Abans d'arribar-hi ens enfilem al turó del Vent que està a la vora del del castell. En tenir una alçada lleugerament superior ens ofereix una bona visió tant de l'ermita que em deixat enrere com del propi castell.



Ara sí, pugem al castell que es creu que va ser construït i ocupat entre els segles XI i XV. Consta d'una gran torre central de planta circular que amida 12 metres d'alçada. Està protegit per un recinte emmurallat i ha sigut restaurat recentment.










Per tornar cap a Santa Coloma anem a buscar una ample pista sense asfaltar però en molt bon estat de conservació. A mitja baixada passem per la font del Ferro.


Arribats al centre urbà anem cap a l'Ajuntament. Just davant de l'edifici hi ha l'escultura "Simbologia" obra de Martí Sabé. Conté diferents elements que vénen a representar la ciutat.




A l'altre costat de carrer hi veiem l'Arc, punt de partida d'alguna de les rutes que surten del municipi.



Un dels edificis interessants és el de la biblioteca que porta el nom del poeta Joan Vinyoli, barceloní que durant uns anys va estiuejar a Santa Coloma. Aquestes estades van influir en la seva obra poètica.









Un altre edifici significatiu és can Bofill, d'estil bàsicament noucentista però amb detalls neogòtics, neorenaixentistes i modernistes. Hi sobresurt una gran torratxa central.




Passem per la plaça del Firal on s'hi instal·lava la fira del bestiar.


Agafem ara el carrer d'Anselm Clavé, conegut com a carrer d'en Joli. Aquí trobem un edifici modernista obra d'Albert Juan Torner. Havia estat la seu del Cercle Cultural Colomenc, "El Cercle". Actualment és la Llar dels Jubilats. Destaquen els elements vegetals i esgrafiats.





Ja som a la plaça Farners, la plaça principal de Santa Coloma, que des del segle XV fins avui ha sofert una gran transformació. En principi la plaça pública era un petit espai entre la casa Farners, situada al mig del què avui és la plaça, i l'església. Aquí s'hi feia el mercat.



Durant la guerra dels Segadors entre 1640 i 1652, en resposta a l'oposició de la població a allotjar a les cases particulars els soldats espanyols que anaven a lluitar contra França, a causa de tota la mena d'abusos soferts,  el rei Felip IV va ordenar cremar totes les cases. Finalment una vintena de cases del poble i una trentena de masies foren cremades i destruïdes per les tropes reials.

Aquests fets queden recollits en la versió antiga de l'himne dels Segadors:

... seguiren viles i llocs
fins al lloc de Riudarenes,
n'han cremada una església
que Santa Coloma es deia,...

Aquest és el motiu per què no queden pràcticament edificis anteriors al segle XVIII.

Un dels elements remarcables de la plaça és el de les Mesures, nom amb què es coneix la porxada adossada a l'església. L'interès rau en què a la baixa edat mitjana qualsevol producció o transacció anava gravada amb imposts i per aplicar-los cada vila ho quantificava emprant un sistema de mesures de capacitat i de pes. A Santa Coloma les mesures es guardaven sota d'un porxo. Aquest s'ha reconstruït en diverses ocasions.


Al costat hi ha l'escultura de Josep Maria Subirachs dedicada a Salvador Espriu.




Des de la plaça observem la part superior del campanar.



Entrem a l'església parroquial.





Enfilem ara el carrer Pare Lluís Rodés, conegut com la Rambla.


El que de seguida crida la nostra atenció és un establiment centenari, la confiteria F. Trias "Tuyarro", regentada per la quarta generació de la mateixa família. Es tracta d'una botiga modernista que fou restaurada el 1992.

L'any 1894 Francisco Trias va fundar la primera pastisseria Trias a Santa Coloma. Posteriorment enregistrà el nom de Tuyarro per distingir-se d'altres Trias que van obrir negocis similars.

Com a curiositat, en els Jocs Florals del 1904 va resultar premiada una poesia de Josep Alemany dedicada a Francisco Trias exaltant les seves galetes.







Al número 33 del mateix carrer trobem un altre edifici singular, can Tomàs Barrera. Casa reformada el 1910 amb elements de clara influència modernista.






Molt a la vora, al número 13 del carrer del Centre hi ha la casa on nasqué el cardenal Narcís Jubany.



Ens arribem a la casa on va néixer l'escriptor Salvador Espriu, al carrer de Jacint Verdaguer.



Agafem ara el carrer de Sant Sebastià i a la cruïlla amb la carretera d'Anglès hi ha la capella dedicada a Sant Sebastià. La importància de l'església rau en el fet de que és el punt de destinació del Pelegrí de Tossa de Mar. El 20 de gener de cada any hi arriba el Pelegrí i el seu nombrós seguici que ve a peu des de Tossa en compliment de la prometença que es feu per haver alliberat la població de l'epidèmia de pesta. La tradició es remunta als segles XV-XVI.



Continuem pel mateix carrer, ara carretera de Sils, fins a la fàbrica de galetes Trias. Aquí és on des del 1979 els hereus de Joaquim Trias elaboren els seus productes i on trobem el Museu de la Galeta. Podem observar-hi diferents elements necessaris per transformar la farina de blat en pa o galetes.



Pastera


Forn de llenya

També hi ha la reproducció de la pastisseria de Joaquim Trias de l'any 1908



i una mostra de llaunes antigues en les que es comercialitzaven les galetes. Han esdevingut peces de record i col·lecció.



22 comentaris:

  1. M'ha agradat molt.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Estic conten de que t'hagi agradat, Jordi.
      Salut!

      Elimina
  2. Quantes joies (naturals i culturals) té Santa Coloma i els seus voltants.
    Molt ben fotografiades.
    Els frescos de l'altar major (de Pujolboira) vistos al natural són espectaculars.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així m'ho va semblar, Xavier, la veritat és que no m'hi vaig poder esplaiar massa perquè estaven netejant (en una de les fotografies no vaig poder evitar que hi surtin l'escala, bosses i altres estris) He de tornar-hi, em van recomanar després d'uns dies de pluges, ja que em vull arribar al Gorg del Diable i visitar alguna de les ermites que hi ha més amunt.

      Elimina
  3. M'agradat molt el recorregut per Santa Coloma,el parc i el castell hi ha el coneixia,preo el poble els desconeixia totalment es molt maco i amb molta historia,gracies pare per aquestes fotos i aquesta ruta per el poble,una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sempre ens queden coses per descobrir, oi?
      Gràcies a tu, M.Àngels.
      Una abraçada.

      Elimina
  4. Encara que sembli mentida, només he estat una vegada en la capital de la Selva.
    Veient el teu reportatge m'han entrat ganes de tornar-hi, encara que sigui per visitar l'ermita románica i el castell. La botiga de Trias si que la conec.... faltaria més!
    Les imatges que ens ofereixes son realment extraordinàries. No en podria destacar cap, has fet un treball magníific. Això si, n'hi ha una que em té el cor robar, les escales de la biblioteca. Quina llum i quin enquadrament!!
    Una forta abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. A l'ermita s'hi arriba perfectament en cotxe i el castell està molt a la vora i ja veus que dóna molt de joc fotogràfic.
      Una abraçada.

      Elimina
  5. Manel veient el teu magnífic reportatge he tornat a reviure aquell cap de setmana que vam disfrutar al balneari inclosa l'excursió fins al castell i passejada pel poble..ens falta però la visita a la fàbrica Trias i haurem de fer-hi cap en una altra ocasió.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Va ser en haver llegit la vostra experiència que em vaig proposar anar-hi.
      Gràcies, doncs, Maria.
      Una abraçada.

      Elimina
  6. que hermosas fotos Manel . que variedad de arquitecturas en diferentes épocas . y en cada una su estilo que la caracteriza . un viaje muy bien contado , con todos sus lujos de detalles . solo falta las fotos del almuerzo para vivir el viaje entero . un fuerte abrazo mi querido amigo . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. Para el almuerzo te estaba esperando, Alejandra. Apresurate que tenemos la mejor mes reservada.
      Un abrazo.

      Elimina
  7. Une nouvelle fois un très beau reportage, Manel. Je retrouve ici le style de bâtiments rencontrés au Mexique. Ce n'est pas étonnant!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Il ya des styles architecturaux qui ont traversé l'océan. Merci beaucoup, Jean-Luc

      Elimina
  8. Voilà un bien beau voyage aux images et aux architectures très variées dans les époques et les styles. La nature bien verte qui vient s'infiltrer au milieu de toutes ces architectures est rafraîchissante car j'imagine qu'il doit y faire très chaud. On sent la chaleur sur presque chaque image.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En effet, Marie, un peu de pluie n'y ferait pas de tort.

      Elimina
  9. Encore une magnifique promenade à travers le patrimoine culturel et naturel de ton pays! J'ai beaucoup aimé la petite chapelle romane dans son oasis verdoyant et t les vues sur le château médiéval . Beaucoup aimé aussi la sculpture dédiée à S. Espriu qui m'a semblé faire écho, dans une version moderne, au "Penseur" de Rodin.
    Merci, Manel , pour cette balade virtuelle;
    Bon dimanche

    14 de juny de 2015, 14:04

    ResponElimina
    Respostes
    1. Je suis d'accord à l'idée du "Penseur", Monik.
      Un gros merci pour tes mots.
      Amitiés.

      Elimina
  10. M'agraden molt aquestes passejades i les teves d'explicacions perquè no tinguem cap dubte, dels llocs per on passem!!...No se t'escapa cap raconet ni detall per fotografiar...
    M'han agafat ganes de tornar-hi!!...He comprovat que em falta molt per veure.
    Gràcies per compartir-ho!!
    Una abfraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que se m'escapen coses que poden ser interessants, de fet penso que això és bo, una bona excusa per tornar-hi.
      Moltes gràcies, Montse.
      Una abraçada.

      Elimina