Si em voleu acompanyar a Vilabertran...

Veurem el que fou l'abadia a redós de la qual s'anà bastint el poble, l'església, les fortificacions, el palau de l'abat, l'hort del prior, el paratge de la font de l'abat i el safareig; passejarem pel nucli antic tot cercant elements arquitectònics procedents de l'abadia i acabarem visitant un edifici modernista, des de dalt de la torre del qual tindrem una visió de 360º de la plana empordanesa. És engrescador, oi?

Abans d'arribar al poble de Vilabertran, tant se val per quina de les carreteres que hi menen ho fem, ens adonem d'una característica típica del paisatge empordanès. Les parcel·les agrícoles estan delimitades per atapeïdes fileres de xiprers, una manera d'esmorteir la força de la tramuntana.

Comencem la visita per l'element més destacat, el conjunt monàstic de Santa Maria, que  dóna anomenada a Vilabertran i no només per l'interès arquitectònic o la importància històrica, sinó també per acollir des de l'any 1992 la Schubertíada, festival dedicat a la música de Franz Schubert, amb gran ressò tant a casa nostra com a nivell internacional.

Hi ha documents de l'any 969 que mencionen l'existència d'una petita església preromànica. A les acaballes del segle XI l'abat Rigald encarregà el començament de les obres d'una nova església que havia de substituir les edificacions existents, clarament insuficients per albergar la comunitat de clergues que s'hi havien aplegat. El què ha arribat fins els nostres dies és una església de tres naus, amb una torre de campanar llombarda i el claustre, que és el centre de les diferents dependències monacals.

La façana de l'església presenta tant elements romànics com gòtics. Del romànic trobem les finestres de doble esqueixada i arc de mig punt. Estan decorades amb un fris de dent de serra.

La portalada original romànica, de la que només queda el timpà llis, fou destruïda i posteriorment se n'hi començà a construir una de gòtica que mai no es va acabar. D'aquesta època són els muntants de les arquivoltes.

A mà dreta hi ha la capella de Sant Ferriol, construcció dels segle XVI, Les columnes de la portalada són renaixentistes i la llinda està decorada amb la figura del sant i un lleó amb l'escut del canonge que la va fer construir.

Destaca el campanar del segle XII, de planta quadrada i una alçada de tres pisos. En cadascun d'ells hi han finestres geminades a sobre de les quals hi observem quatre arcuacions cegues i la decoració del fris de dent de serra al damunt.

A la cantonada hi ha l'entrada al recinte. Aquest edifici forma part de la fortificació del conjunt del monestir que va de l'església al palau de l'abat.

Fortificacions construïdes en dues fases, la primera fou autoritzada pel rei Pere III l'any 1377 i la segona correspon al segle XV. N'observem els merlets i les sageteres.

Entrem a les dependències del monestir pròpiament dit i ho fem pel què havia estat la cuina, on destaca la volta d'aresta reforçada per gruixuts nervis.

A l'ala sud hi trobem el refetor.

A l'altre costat s'obre una gran sala que havia estat el rebost. A partir del segle XVI es va convertir en la capella de Sant Ferriol. Actualment tant aquesta sala com l'anterior acullen exposicions temporals.

Entrem al claustre, les galeries del qual estan cobertes per voltes de quart de cercle.

A cadascuna de les galeries hi ha vuit arcs de mig punt aguantats per pilars o parells de columnes en forma alterna, amb l'excepció de la galeria est que en lloc del pilar central hi ha dues parelles de columnes.

Els capitells, decorats amb temàtica vegetal, són d'una gran sobrietat.

Sobre la sala capitular hi ha el dormitori, és d'estil gòtic i la seva construcció data del segle XIII. La coberta de fusta està aguantada per arcs de diafragma apuntats.

Entrem a l'interior de l'església, de planta basilical amb tres naus i un petit transsepte. La nau central coberta amb volta de canó, està reforçada per quatre arcs torals.

Les naus laterals tenen volta de quart de cercle.

Al terra de l'església hi observem algunes làpides.

A l'absis central hi ha set arcs cecs sustentats per columnes. Els capitells aquí també són de talla simple.

També observem inscripcions en alguns dels bancs de l'església.

A partir del segle XV els abats van deixar de viure dins de l'abadia i es feren construir un sumptuós palau emulant la noblesa. A partir de l'edifici preexistent, d'estil romànic, es van aixecar les noves dependències en l'estil propi de l'època, el gòtic civil.

A sobre de la porta d'accés adovellada hi trobem un rellotge de sol, un escut de la família de l'abat i una fornícula gòtica amb la imatge de la Mare de Déu.

A les façanes tant hi trobem finestrals triforats com geminats, tots ells amb arquets trilobulats i fines columnes amb la decoració floral pròpia del gòtic català.

A l'est del palau hi ha la zona d'horts del monestir, en concret el conegut com a hort del prior. Les fruites i verdures que se n'obtenien permetien alimentar la comunitats.

De l'hort enfilem cap a la capçalera de l'església tot seguint l'altra tram de fortificació.

Arribem a l'absis on es poden apreciar clarament les dues fases constructives, a la part inferior la pedra és sense escairar, a la part superior els carreus són de forma rectangular, ben treballats.

Al sud de la plaça de l'església s'obra una gran extensió de terreny, és el paratge conegut com el de la font de l'abat.

De lluny destaca el cobert que protegeix el rentador.

A la part de darrera hi ha la bassa o font artesiana que alimenta d'aigua corrent el rentador.

Tornem a la capçalera de l'església per començar a recórrer els carrers del nucli antic i anar descobrint els racons amb encant que ofereix.

A la plaça dels Hortolans trobem un parell d'elements tradicionals amb els què comptaven molts dels masos de la zona. El primer és una premsa de gàbia, amb ella s'obtenia el most del raïm.

El segon és una sínia de platines, el mecanisme emprat per a l'extracció d'aigua del subsòl, amb què poder regar l'hort. L'horticultura continua encara avui essent un motor important de l'economia del poble.

Durant la passejada anem trobant un seguit de portals i alguna finestra fets amb elements procedents de l'arquitectura del monestir. A la carretera de Vilatenim hi ha un portal adovellat que no dóna accés a una casa sinó a una zona d'esbarjo. A la dovella central hi ha gravat un escut amb la data de 1588.

Entrem a aquesta zona verda que acaba a la plaça amb que el poble de Vilabertran ret homenatge al president Lluís Companys.

Caminant per ciutats i pobles del nostre país trobem infinitat de carrers dedicats a persones, a escriptors i poetes, a músics i pintors, a polítics, militars i membres del clergat, a científics, a mestres i a metges, a...

A Vilabertran en trobem un de singular, un carrer dedicat a qui fou llevadora.

Continuem la caminada trobant més elements procedents del monestir.

També observem detalls ornamentals amb un bona dosi d'encant.

Arribem a la torre d'en Reig construïda entre finals del segle XIX i principis del XX. Fou la casa de Josep Reig i Palau, enginyer forestal que fou l'encarregat del projecte de fixació de les dunes a la platja d'Empúries.

És un gran edifici d'estil modernista del qual destaca la torre circular. Està ornamentat amb totxo i ceràmica. Actualment és de propietat municipal i acull les dependències de l'ajuntament i de les escoles.

Als jardins que donen accés a l'edifici hi ha tant elements que emulen la natura com revestiments ceràmics.

A l'interior de la planta noble hi trobem decoració a base de ceràmica i de vitralls. També s'hi conserva part del mobiliari de l'època i ampliacions fotogràfiques d'imatges de fa algunes dècades.

Acabem la visita pujant a dalt de la torre i gaudint d'una gran vista panoràmica de la plana nord-empordanesa.