dijous, 24 de maig de 2012

Si em voleu acompanyar per Sant Joan de les Abadesses...

Visitarem el monestir i la vila medieval, cercarem les traces del poeta, farem un tomb pels boscos de ribera, seguirem un tram de la via verda i ens arribarem al lloc de trobada de bruixes. Què, us animeu? 

Si bé s'han trobat restes d'assentaments humans que daten del paleolític inferior i es té constància de que pel terme hi passava, en època romana, un ramal de la Via Augusta, no és fins l'any 887, en que en Guifré el Pelós va fundar el monestir, que hi han dades fefaents del que avui coneixem com a Sant Joan. 



El monestir, el primer femení de la Gòtia, acollia una petita comunitat benedictina. La seva primera abadessa fou Emma de Barcelona, filla de Guifré de Barcelona i de Guinilda d'Empúries, comtes de Barcelona, que tingué un paper rellevant en el repoblament de la vall de Sant Joan. 

La comunitat femenina va ser expulsada durant el segle XI per motius no massa clars i que s'han vingut a relacionar amb la llegenda del compte Arnau. Aleshores, s'hi va instal·lar una de masculina que es va fer càrrec del monestir. 

L'església actual és del segle XII, si bé un fort terratrèmol de l'any 1428 va destruir del tot el cimbori i el campanar, afectant també la resta de l'edifici que va haver de ser ampliat i restaurat. És d'una única nau amb un ampli transsepte i cinc absis decorats amb arcs i columnes. 



Destaca el conjunt escultòric del davallament, conegut com a Santíssim Misteri, datat del 1250, és una obra de transició del romànic al gòtic.



El claustre actual d'estil gòtic es va iniciar el 1442. 



En una paret lateral s’hi conserven uns arcs romànics corresponents al primer claustre del segle XII. 



Al costat hi ha l'antic Palau de l'Abadia, construït entre els segles XII i XV com a residència de l'abat. 



Molt a la vora hi ha les restes de Sant Miquel de la Infermeria, una petita capella al servei dels religiosos que, per malaltia, no podien assistir al culte al monestir. 



Seguirem fins a la plaça Major voltada de porxades. És el centre neuràlgic de la vila vella. 



Un dels carrers que surten de la plaça, és el carrer Major, aquí hi ha la casa que data del 1623, on va estiuejar el poeta Joan Maragall. Els seus estius a Sant Joan li van inspirar algunes de les seves obres més conegudes com El Compte Arnau o La vaca cega. Aquesta, creada a partir de veure una vaca cega a causa d'un cop de roc donat per un vailet de can Cubilà. 



Continuant per la vila vella arribem al Parc de la Muralla on s'obria el Portal de Ponent, un dels sis d'accés a la població. 



Continuem cap a la riera d'Arsamala on visitem el Molí Petit, antic molí fariner que en època medieval estava vinculat al monestir. Va estar en funcionament fins fa una cinquantena d'anys. Actualment és un centre d'interpretació dels molins hidràulics i dels ecosistemes fluvials. 



Seguim ara el Passeig de la Plana fins al final. Continuem per un corriol que va seguint el marge esquerre del Ter, per la zona coneguda com a Baga Avall, a l'obaga de més avall del poble. 



La vegetació que observem és la pròpia de zones humides, amb abundància de verns, salzes i avellaners. 



Creuem el Torrent de l'Òliba. 



Podem observar les aigües amansides del Ter gràcies a una resclosa propera. 



Creuem una zona de guixos on hi ha hagut despreniments dels Cingles de la Roca. 



Arribem a una zona de camps i pastures. 



Davant tenim un roure d'uns 500 anys que va ser escapçat per un llamp, tanmateix torna a créixer amb força. 



El camí gira cap a la dreta i passem pel costat del mas de la Roca. 



A l'altre costat de la vall tenim una bona panoràmica de la Serra Cavallera. 



De seguida arribem a una pista encimentada i, després de creuar el polígon industrial de Cal Gat, passem a tocar de Can Violí. 



Passem a prop d'una pollancreda, al marge de la qual hi ha una línia de nogueres. 



Continuem entre camps i pastures fins a trobar la via verda "La Ruta del Ferro i del Carbó" que segueix l'antic trajecte del tren que anava de Ripoll a Sant Joan i a l'estació de Toralles on recollia els minerals extrets de les mines d'Ogassa. 



Seguim doncs la via verda tornant cap a Sant Joan. Ràpidament creuem el Ter pel pont de Ferro. Des del centre tenim una bona vista del bosc de ribera. 



En arribar a les instal·lacions de l'Agrupació Esportiva del Ripollès, hi entrem per a apropar-nos al Pantà de Cal Gat, conegut com "la Bassa". 



Al costat de la resclosa hi ha una caseta de fusta, un aguait d'aus amb bones vistes del pantà. 



Seguim una mica més amunt a la vora del prat fins arribar a una passera de fusta que porta a un mirador del bosc de ribera. 



Tornem a buscar la via verda i l'anem seguint. La riba dreta del riu és coneguda com Solei Avall. 



A banda i banda de la via anem passant a prop de masies, aquesta és mas Guit. 



Ja tenim les primeres vistes de Sant Joan. 



A mesura que ens apropem a l'estació, a mà dreta anem veient elements de l'antiga via de ferrocarril. 



L'antiga estació de Sant Joan avui ha estat reconvertida en un Parc, mantenint però molts dels elements que li eren propis. 



Els antics magatzems són avui un alberg rural. 



Continuem encara pel traçat de la via, creuem la carretera d'Ogassa i a uns 200 metres trobem un desviament a mà dreta que ens porta al Gorg de la Malatosca. 



Aquesta gorga era el punt de trobada de les bruixes de la contrada.

Explica la llegenda que un dia van cridar una llevadora perquè una d'elles estava a punt de tenir una criatura. En paga dels seus serveis li van donar una faldada de llenties. La llevadora, ben enfadada, les va llençar al Ter. L'endemà, quan es va tornar a posar el davantal, va adonar-se que una llentia, que s'hi havia quedat enganxada, s'havia convertit en or. 

Una llegenda molt similar també s'explica de les dones d’aigua de l'estany de Banyoles... 



Tornem fins a l'estació i baixarem cap a Sant Joan. Abans de creuar el Pont Vell, a mà esquerra tenim les Cinc Fonts. 



El Pont Vell data de 1138. Se'n conserven les bases del pont romànic que donava entrada a la vila. Després del gran terratrèmol de 1428 es va reconstruir en estil gòtic. A les acaballes de la Guerra Civil va ser dinamitat i el 1976 es va reconstruir amb la volta gòtica i unes més petites arcades romàniques. 



A l'esquerra del pont hi ha l'antiga fàbrica de filatures Espona, amb l'habitatge dels propietaris. Hi ha la idea de rehabilitar-la com a testimoni del patrimoni industrial de la Vall del Ter. 



Entrant al centre de la població trobem les restes de Sant Pol. La portalada del segle XII està a punt de que s’hi comencin obres de rehabilitació. 



Darrera de l'església i al centre de la plaça hi ha una font, obra de Josep Camps, amb una columna al centre que aguanta l'estàtua que representa el compte Arnau, tal com explica la llegenda, condemant a cavalcar un cavall negre durant tota l'eternitat com a ànima en pena. 



Tornant cap al monestir observem l’antic edifici de les Escoles de la Generalitat de l’època republicana. Encara avui continua desenvolupant la seva tasca docent. 

12 comentaris:

  1. Ostres Manel, quin reportatge més interessant i el·laborat. En primer lloc m'ha agradat molt la ruta a través del bosc, amb les masies que aneu creuant i principalment el Gorg de la Malatosca, una meravella amb salts d'aigua. Pel que fa a la Vila de Sant Joan (ens encanta passejar-hi cada vegada que hi fem cap) m'ha agradat molt retrobar-me amb el Palau de l'Abadia i molt especialment, amb aquesta meravella que es el Monestir. Una història interessantíssima (amb excuses sense fonament van foragitar les abadesses per qüestions polítiques) i una arquitectura molt original, sobretot l'interior. El claustre (amb la paret d'arcades i capitells romànics, per tal de veure el contrast amb els altres tres gòtics) i la joia del Devallament.
    M'encanten totes les fotos i molt especialment la que es veu la plaça major reflectida en els vidres de la botiga (ara no recordo de que és).
    Gràcies per compartir-ho tot.
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Josep,
      Sant Joan és una població ben assortida d'elements d'interès, de les que de tant en tant ve de gust de tornar-hi, segur que hi descobrim alguna cosa nova.
      Actualment la botiga a que fas referència no és un establiment comercial concret, més aviat és ja només l'entrada de l'habitatge.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. Genial el reportatge , cada vegada mes . M'agrada especialment el conjunt escultòric , deu de ser preciós. La caminada interessant plena de bells paisatges per gaudir de la natura . Gràcies per aquestes excursions plenes de informació i bones fotografiàs.

    Una abraçada.

    Dora

    ResponElimina
    Respostes
    1. Dins del monestir hi han altres elements però pel meu gust el davallament de la creu els supera amb escreix, la llàstima és que, com malauradament passa massa sovint, la foscor i les tenebres són la nota dominant a l'interior.
      Gràcies a tu, Dora, per la companyia.
      Una abraçada.

      Elimina
  3. Molt i molt interessant el teu reportatge sobre Sant Joan de les Abadesses i el seu entorn. En tinc vagues records d'infantesa, de quan ens enfrontàvem molts estius a l'odissea d'arribar a Camprodon en transport públic. Fent ús del desaparegut trajecte ferroviari Ripoll-Sant Joan.

    Salutacions.

    Joan

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també hi havia anat en tren, ja saps, quan anava "d'excurdió".
      Salut.

      Elimina
  4. M'agradat molt aquet reportatge,un dia d'aquet ja hi fare una visita per Sant Joan,he fet moltes rutes i també la del ferro i despres cap a Ogassa, preo moltes coses no les havia vist,una ruta preciosa amb la guinda del Salt D'aigua.
    Tinc pendent la ruta de les fons de Sant Joan el dia que hi vagui ja Buscare on queda el Salt. També es una ruta molt maca la que tu as fet,apart del rato a fer fotos de quantes hores es???? Felicitat sempre fas uns bons reportatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. M.Àngels,
      El recorregut total deu ser de dotze quilòmetres i el desnivell és molt suau, tret del petit tram de baixar i pujar al gorg, però ja veus que al cartell l'anuncia a 5 minuts, el desnivell és pronunciat però curt.

      Elimina
  5. Quina calma, pau i tranquil·litat que es respira en aquest poble, sembla talment que el temps s'hagi aturat.
    El monestir, el claustre , el davallement... la plaça porxada, m'agrada especialment la fotografia d'una finestra de la casa de Maragall crec, on es reflexa la plaça. El pont vell, fonts i salt d'aigua... tot tan ben captat i documentat. M'han vingut ganes de tornar-hi
    una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Hola Maria,
      Per a trobar carrers buits només cal matinar una mica, tampoc massa.
      El reflex de la plaça és a les vidrieres d'una antiga botiga de la mateixa plaça, avui sembla que és només l'entrada de la casa.
      La casa on va fer-hi estada en Maragall és al mig d'un carrer, el Major, i tot i el nom és relativament estret, per a fotografiar la portalada ho he hagut de fer en diagonal ja que de front no m'hi sortia tota.
      Val la pena la visita i si teniu ganes també la caminada.
      Una abraçada.

      Elimina