Si em voleu acompanyar per la Vall del Terri medieval...

Quan vàrem fer un recorregut pels recs de l’Estany de Banyoles veiérem que les aigües de l’estany van a parar al riu Terri i d’aquest passen al Ter.

Així que deixem enrere el municipi de Banyoles cap a l’est, seguint la Vall del Terri, entrem al terme de Porqueres i concretament a l’anomenat Pla de Mata, on sota un sòl poc desenvolupat hi ha una immensa placa de travertí que pot arribat als 30 metres de gruix, si bé la mitjana estaria en els 8 metres. El travertí és una roca sedimentària calcària que en aquesta zona s’explota en pedreres a cel obert. Es tracta d’una pedra fàcil de tallar però que no admet ni ser gaire treballada ni un gran poliment.

En aquestes pedreres s’hi han trobat abundants restes prehistòriques, destacant per la seva importància la coneguda mandíbula de Banyoles corresponent a un homínid.

El travertí, també conegut com a "pedra de Banyoles" ha estat durant segles un element bàsic en el món de la construcció a la comarca.

En trobem a l’església de Mata, que data del segle XII. Consta a l´interior d´una sola nau amb volta de canó. Està dedicada a Sant Andreu Apòstol.

Cal remarcar el campanar, d’espadanya cobert amb una teulada d'ampla volada.

Una altra bona mostra de travertí la trobem a l’edifici de l’Ajuntament de Porqueres.

Ja al municipi de Cornellà de Terri, a la dreta de la carretera que va de Banyoles a Cornellà i dalt d’un promontori, a la vora del riu Matamors, afluent del Terri, hi ha el nucli de Corts.

L’església de Sant Julià i Santa Basilissa fou construïda l’any 1102 sobre una d’anterior que ja constava el 1017.

Té nau central amb absis semicircular

ampliada amb una de lateral, del segle XIV, coberta amb creueria gòtica.

La portalada romànica és de les més interessants de la comarca, amb dues arquivoltes en degradació que mostren dovelles de travertí amb motius figurats i geomètrics realitzats en baix relleu.

Els capitells són treballats de manera rústica, el que permetia el travertí.

La porta a dues batents està decorada amb un atractiu treball de forja, com es pot apreciar en el forrellat en forma de serp

i els elements espirals, que daten del segle XII.

Continuem, ja a la vora del Terri i abans d’arribar al nucli de Borgonyà trobem la Font del Molí,

els safareigs públics i

el molí.

Seguint a l’esquerra del riu arribem a l’església de Sant Joan Baptista d’origen romànic, consagrada el 1142 i reformada al segle XVII.

Al llindar de la porta hi ha inscrita la data del 1623.

L'església ha estat refeta l'any 1984 gràcies al treball desinteressat dels veïns.

A uns 500 metres, a llevant, observem la casa fortificada de la Bastida, ja documentada el segle XIV. Masia de forma quadrada

amb un pati interior i una cisterna amb un brocal de pedra.

Mitjançant una escala de pedra s'accedeix al primer pis, on hi ha situat l'antic oratori, amb pintures d'estil rococó.

Aquesta casa donà origen al llinatge Bastida.

Seguint el curs del riu arribem al nucli de Cornellà de Terri on es conserva la Capella de Sant Antoni, d’estil romànic del segle XII, construïda dins del recinte de l’antic castell, del que ja no en queden més restes. A la façana hi ha un petit campanar d’espadanya i un porxo

on hi foren descobertes restes de pintures murals.

Continuant el riu per la riba dreta trobem la font de Can Illa amb un rentador.

Creuem el Terri per un antic pont medieval del segle XIII que ens conduirà al nucli de Sords. El pont està format per tres arcs de carreus ben tallats de travertí. L’arc central és lleugerament apuntat i amida gairebé 20 metres de llum.

L’església de Sant Esteve de Sords ja és esmentada a finals del segle X, bé que l'edifici actual conté molts elements afegits posteriorment.

És de planta romànica i fou renovada parcialment el segle XVIII. A la façana es pot observar una notabilíssima porta del 1705 i una torre campanar molt alta que es va estrenyent a mida que puja l'altura.

Al centre del nucli de Santa Llogaia hi ha l’església parroquial que si bé era romànica del segle XIII, als segles XVI i XVIII fou dràsticament reformada.

Al costat de l'església, a l'edifici de l'antiga rectoria, podem observar un antic rellotge de sol

Dalt d’un turó a la dreta del Terri hi ha el castell de Ravós, d’origen medieval (segles XII-XIV) de planta trapezoïdal amb torres angulars circulars. Recentment ha estat restaurat i és de propietat privada.

Formant part del recinte però amb accés des de l’exterior trobem l’església de Sant Cugat, romànica dels segles XI-XIII, de planta rectangular, coberta amb volta apuntada i arcs torals. La façana sosté un campanar quadrat amb merlets, remetat per una mena de piràmide.

La llinda d’entrada porta gravada la data de 1611.

A l'interior, a la volta del presbiteri, es conserven unes importantíssimes pintures murals romàniques dels segles XII-XIII: hi ha representat el Pantocràtor i, al costat, els quatre evangelistes amb els símbols del sol, la lluna i dos querubins. Hom suposa que el seu autor fou un pintor itinerant que és conegut amb el sobrenom de Mestre de Ravós. Aquestes pintures, força esborrades pel pas del temps, varen ser refetes a finals de la década dels 70 i ara es poden contemplar amb una bona nitidesa.

Seguint el curs del riu arribem a Sant Andreu del Terri on hi ha l’antic temple ja documentat l’any 844. L’edifici actual és d’estil romànic amb reformes posteriors, (segles XII – XV), és d’una única nau. El campanar de planta quadrada fou acabat a principis del segle XV.

La porta ferrada és a la façana sud amb dos arcs de degradació de mig punt.

Sortint del poble podem travessar el Terri per un altre pont medieval (segles XII-XIV) de tres arcades de mig punt adovellades. Va tenir una gran importància estratègica en estar proper al castell de Ravós.

* * * * * * * * * * * * * * * * *  

Vull expressar el meu agraïment a la Carme de l'empresa Pedra Banyoles S.L. que m'ha facilitat les tres primeres fotografies de l'arxiu de la societat i a la gent que m'ha permés l'accés a algunes de les esglésies de la Vall, el que ha possibilitat il·lustrar amb més detall aquest treball.