Si em voleu acompanyar a la Festa de l'Arbre de Maig i al Ball del Cornut...

Des de l‘antiguitat, en molts indrets del món, en moltes localitats centreeuropees i també de casa nostra, per celebrar l’arribada de la Primavera, l’inici d’un temps nou, la regeneració de vida que suposa, es venen celebrant uns ritus a l’entorn de la figura de l’arbre, dins dels quals, es creia que hi habitaven esperits. Calia fer un sacrifici ritual per assegurar la prosperitat col·lectiva.

Aquestes festes, que al nostre país s'acostumen a celebrar el mes de maig, han sofert transformacions amb el pas dels anys i s’han adaptat a les particularitats de cada indret.

A Cornellà de Terri, al Pla de l’Estany, es fa coincidir amb la Setmana Santa, tot celebrant la Festa Major. Amb l’arribada de la democràcia es va recuperar la tradició ancestral que, com tantes coses, havia estat prohibida durant el franquisme.

El Dilluns de Pasqua, cap els volts de migdia, la gent del poble, abillats tal com marca la tradició, van a la cerca del pollancre més alt del terme que ja van tallar el Divendres Sant, engalanant-lo amb una capçada de pi al cap d’amunt i amb un bon nombre de banyes i corns.

Els acompanyen el cornut i

les parelles de ball i, al so de la música, al porten fins al centre de la plaça.

A força de braços i amb l’ajut de cordes i escales aixequen l’arbre, plantant-lo amb la senyera al cap d’amunt, on s’hi estarà fins el Divendres Sant de l’any següent.

Tot just ara comença la segona part de la festa, el Ball del Cornut.

Es tracta d’un ball rodó que es desenvolupa al voltant d’un arbre força més petit que s’ha plantat al mig de la plaça.

El Cornut, un ballador que porta unes monumentals banyes, va saltant i ballant per fora i per dins del cercle que formen sis parelles de balladors.

En acabar la dansa pren per la mà una de les balladores i trencant la rotllana ballen per tota la plaça fins a sortir-ne.

Hi ha diverses versions sobre l’origen d’aquest ball.

Una parla del senyor del castell proper de Ravós, un tal Iscle, conegut com a Iscle l’Injust qui, des de que va heretar el feu, va anar imposant la seva tirania i incrementant les contribucions de tot tipus que havien de pagar els seus vassalls, conegudes com a mals usos.

A la festa de Pujals dels Cavallers, que ell volia prohibir, un jove pagès se li va encarar i desafiant-lo, es va posar a ballar a l’entorn del seu cavall tot exhibint unes grans banyes. Quan Iscle l'Injust l’anava a matar per la seva gosadia, tots el pagesos se l’hi van abraonar fins, o bé acabar amb el feudal, o bé obligar-lo a treballar pel poble durant la resta de la seva vida.

Una altra versió, en canvi, parla del senyor del castell de Cornellà. -castell del que avui no en queda més que una petita capella, la de Sant Antoni-. Aquest odiat senyor exercia el dret de cuixa. A les pobres donzelles no els quedava altre remei que passar la primera nit de casades amb el senyor i els marits novells s’havien d’aguantar la ràbia.

Un dia, una xicota molt decidida i espavilada se n’empescà una de bona. La nit del seu casori s’empastifà tota ella de sutge i anà cap el castell molt satisfeta. Es posa al llit i el feudal, amb la primera carícia, ja en va tenir prou. S’enfurismà de tal manera que tot seguit féu fora la nou casada i mai més no va voler estrenar cap noia.

El poble, deslliurat del mal ús, ho celebrà amb danses alegres i plantà un arbre carregat de banyes, fent salts i bots al seu entorn.