dimarts, 22 de novembre de 2016

Si em voleu acompanyar a la fageda de la Grevolosa...

Visitarem, a la tardor, en la millor època de l'any, un bosc majestuós en el què abunda el boix i el grèvol i on destaca el faig. Hi trobarem exemplars que superen els 300 anys, amb soques de més d'un metre de diàmetre i que sobrepassen els 40 metres d'alçària. Acabem arribant-nos a l'ermita de sant Nazari.

S'hi pot accedir des de diferents indrets, la ruta que he seguit és a partir de la carretera BV-5224, l'antiga via entre Sant Pere de Torelló i la Garrotxa pel coll de Bracons. Entre els quilòmetres 23 i 24 pujant a mà dreta surt una pista per on no es permès el pas de vehicles. Hi ha un cartell del Centre Excursionista Serragrenyada que ens indica el camí.



La pista comença baixant i de seguida creuem la riera de Bracons.




Continuem per la pista forestal, encara ample, que sense massa desnivells va seguint paral·lela a la riera i a la carretera. La zona és obaga i al matí hi ha una bona gebrada.



El camí es va estrenyent i comencem a trobar els primers faigs.


Quan haurem caminat aproximadament un quilòmetre a mà esquerra ens hem d'enfilar per un corriol. Està marcat amb una fita de pedres,



El corriol es va enfilant. Quan portem uns 300 metres hem d'estar amatents a un senyal fet amb pintura rosa. Si continuéssim el camí, aquest comença a baixar. Nosaltres ens desviem a mà esquerra continuant una lleugera pujada.


Trobem algun senyal més, no masses.


Arribem a un punt on el corriol desemboca en un altre amb un desnivell molt pronunciat.


De moment seguim a l'esquerra, després d'un parell o tres de minuts en forta pujada arribem al què és pròpiament la fageda de la Grevolosa.









Al cor de la fageda, al mig d'aquest indret majestuós, en ocasions s'hi han celebrat concerts de cobla.


Arribem al punt en que conflueixen els diferents itineraris.


Continuem descobrint arbres singulars i gaudint de la bellesa i de la serenor que aquest espai ens aporta.








Al sotabosc abunda el boix i el grèvol. Precisament l'abundància de grèvols ha donat nom a l'espai.



De tornada continuem pel camí de forta baixada que, en el darrer tram, ens a dut fins ací, en poc més de cinc minuts arribem a l'ermita de sant Nazari. 

L'edifici ha sigut refet i restaurat en varies ocasions a partir d'una primitiva ermita del segle XIV. A més de la capella hi ha un estatge per als ermitans.



En estar en una cota més baixa observem que la vegetació ha canviat significativament, aquí l'arbre predominant és el roure.


Tornem per on hem vingut.

* * * * * * * * * *
Fa aproximadament un any l'amiga Maria Moncal, en el seu bloc "Racons de la nostra terra", suggeria la visita a la fageda de la Grevolosa. Llegir la seva proposta i fer-me el propòsit de conèixer l'indret va ser tot un. He esperat a una nova tardor per anar-hi en el millor moment, ho he fet, però, per un itinerari diferent del que ella va proposar.


Gràcies, Maria.


8 comentaris:

  1. Estic absolutament d'acord amb tu. Aquests llocs s'han de visitar a la tardor, quan la llum i el color esclata amb una varietat increïble.
    El teu reportatge fotogràfic, com sempre, es excepcional. Les arrels dels arbres i la mateixa foto amb la frondositat del bosca, tant en color com en B/N em semblen magnífiques i malgrat que el color es sensacional, la natura en B/N també ho es.
    Una forta abraçada Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal aprofitar aquests dies i gaudir-ne.
      Gràcies Josep.
      Una abraçada.

      Elimina
  2. que hermosos paisaje . un bosque mas que hermoso . es un placer acompañar a un amigo en estas travesías . un abrazo grande . Alejandra

    ResponElimina
    Respostes
    1. En otoño los bosques de hayas toman unas coloraciones exctraordinarias. Gracias por tu compañía querida Alejandra.

      Elimina
  3. Belle balade automnale agrémentée de très belles photos! Pas toujours évident avec la luminosité dans les sous-bois! Bonne soirée Manel

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tu as raison, Sylvia, le contraste de luminosité à l'intérieur du bois est une complication pour la photographie.
      Merci pour m'accompagner, Sylvia.
      Bonne soirée.

      Elimina
  4. Manel m'alegra saber que t'ha agradat fer aquesta descoberta
    Ja se per on vareu passar, nosaltres ho vam fer pel coll de Bracons a la dreta i amunt i després de tornada vam baixar fins a sant Nazari per tornar a pujar fins al coll de Bracons.
    Preciós l'indret, oi? i les fotografies prou bé ho il·lustren
    Una abraçada

    ResponElimina
    Respostes
    1. Al coll de Bracons no es podia ni deixar el cotxe i això que encara no eren les nou del matí, suposo que molta gent va anar al Puisacalm però a estones la fageda semblava la Rambla.
      Una abraçada.

      Elimina